Subscriu-te al bloc de Primària per e-mail

1 d’abril de 2016

LA CLAU AL MÓN DE LA FANTASIA

En un poble molt petit hi vivia una família formada pel pare que es deia Jose, la mare que es deia Carla, el nen Unai i la nena Ivet.

Un dia la Ivet i l’Unai estaven a la terrassa de casa jugant en la casa de l’arbre, quan de sobte, van veure una cosa que volava. Van baixar de la caseta a veure que era però aquella cosa voladora es va escapolir. Els nens van intentar agafar-la i al cap d' una estona d’estar perseguint aquella cosa que volava, la van atrapar i van veure que era una clau daurada. Se la van emportar cap a casa per ensenyar-la al  pare i a la mare. 
A la nit la Ivet va veure que la clau estava baixant per les escales i va obrir una porta. Aleshores la Ivet va anar a despertar al seu germà i li va dir que baixés a veure una cosa. Van baixar i van entrar a dins a veure- ho i hi havia: fonts, parcs, cases, tendes de roba: Mango, Zara, Desigual...però també van veure  una bruixa que atrapava als nens i nenes amb una escombra. 

Quan la Ivet i el seu germà van veure tots aquells nens i nenes atrapats en una gàbia gegant, van decidir fer alguna cosa. Dissimuladament, amagant-se entre matolls van acostar-se a la bruixa que estava despistada. Van trobar un sac i la Ivet i el seu germà van pensar una estratègia per atrapar la bruixa. La Ivet va pujar dalt d’un arbre i quan estava ben amunt, l’Unai va posar-se dempeus i va cridar:
-Bruixa dolenta! Deixa tots aquests nens i nenes ara mateix o te les veuràs amb mi!!!
La bruixa, tota enrabiada, va anar corrents cap al nen i quan estava a punt d’atrapar-lo, la Ivet va saltar des de l’arbre amb el sac ben obert i va atrapar la bruixa.
Una vegada la bruixa estava dins del sac, l’Unai va agafar la clau daurada i va obrir la gàbia on hi havia els nens i nenes tancats. Tots donaven les gràcies als germans i marxaven cap a casa seva. 

L' Unai i la Ivet van quedar-se al jardí màgic que havien descobert i van començar a jugar fins que van trobar plantes màgiques que treien fulls plens de poesies. 
L’ Unai i la Ivet es van adormir i quan es van despertar estaven a casa, tot havia estat un somni. 


IZASCUN I LAURA